Vida Estudiantil
La Vida Estudiantil a l'ETPI de Vilanova
La dècada dels 50 a Espanya va ser un període de canvis lents però significatius, marcat per una societat que començava a despertar d’una llarga postguerra. Vilanova i la Geltrú, tot i mantenir un caràcter tranquil i costaner, no era aliena a aquests vents de transformació. Per als joves que arribaven a l’Escola de Pèrits Industrials, la vida universitària representava una finestra a noves idees i un pas cap a un futur professional.
La mobilitat era un luxe per a la majoria. El Seat 600, que motoritzaria el país, tot just començava a fer tímidament la seva aparició. Les comunicacions eren més lentes i la tornada a casa cada cap de setmana, una quimera per a molts. Aquesta “illa” que representava Vilanova durant els nou mesos acadèmics va intensificar les relacions entre els estudiants, obligats a dependre els uns dels altres per al suport, l’oci i la companyia.
La cultura popular de l’època també jugava un paper important. La ràdio era la reina de l’entreteniment, difonent cançons que parlaven d’amors joves i somnis de futur. El cinema començava a popularitzar-se i les sales Bosch, Diana o el Principal s’omplien amb figures com Brigitte Bardot o Marlon Brando marcant tendències i despertant passions.
Amb aquest context, la necessitat d’una residència estudiantil era evident. No es tractava només de trobar un lloc on dormir; era una declaració d’autonomia i una resposta creativa a les limitacions de l’època. En un temps on les infraestructures per a estudiants eren escasses, la capacitat d’aquests joves per organitzar-se i gestionar un conveni amb un hotel demostra un esperit emprenedor i una forta cohesió. Donant pas a La Goya
Es va convertir en un microcosmos de la vida universitària dels anys 50. Les habitacions eren testimonis de converses nocturnes sobre les assignatures, però també de les primeres inquietuds sobre el futur i de les confidències pròpies de la joventut. Els espais comuns eren l’escenari de partides d’escacs, de cançons acompanyades de guitarres i de la planificació de les primeres sortides.
La Tuna, amb les seves serenates i el seu aire romàntic, també va trobar a La Goya un dels seus epicentres. Les nits de gresca i les cançons populars ressonaven per les seves parets, creant un ambient de germanor i celebració. Aquestes vivències, juntament amb les publicacions com La Estudiantina, ens ofereixen una imatge viva d’una època on la vida social i les relacions personals eren pilars fonamentals de l’experiència universitària.
La fundació de La Goya no va ser només un acte pràctic, sinó també un símbol de la capacitat dels estudiants per construir el seu propi espai i forjar vincles que anirien molt més enllà dels anys d’estudi. En un context històric on la individualitat encara no ho impregnava tot, la força del col·lectiu i la creació d’aquesta “llar lluny de la llar” van ser elements clau en la construcció d’una identitat de promoció que perdura fins als nostres dies.
