Arrels de germanor
Arrels de germanor
La visita de la Tuna de l’Escola Tècnica de Perits Industrials de Vilanova i la Geltrú a Mariazell, Àustria, al desembre de 1960, va ser un esdeveniment profundament significatiu tant per als participants com per a la promoció de la cultura i la tradició catalana i espanyola a l’estranger. Aquest viatge no va ser només una aventura musical i cultural, sinó també una missió espiritual i simbòlica, ja que la Tuna va portar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat fins al santuari de Mariazell, un lloc de gran importància religiosa a Àustria.
El viatge va començar amb una forta dosi d’entusiasme i determinació, tot i les dificultats econòmiques i logístiques que van haver de superar. La Tuna, amb el seu esperit alegre i jovial, va actuar en diverses ciutats europees, com Montpeller, Marsella, Niza, Gènova, Milà, Innsbruck, Graz i finalment Mariazell, on van lliurar la imatge de la Moreneta. Aquest acte va ser especialment emotiu, ja que va simbolitzar la unió entre dues cultures i dues devocions marianes, la catalana i l’austríaca.
La importància d’aquesta visita rau en diversos aspectes. En primer lloc, va ser una mostra de com l’esperit de la Tuna, amb la seva música, alegria i tradició, pot ser un pont entre pobles i cultures. En segon lloc, va ser una oportunitat per promoure la cultura catalana i espanyola a l’estranger, especialment en un moment en què Espanya encara estava aïllada internacionalment després de la Guerra Civil. Finalment, el viatge va deixar una empremta duradora en els participants, que van viure una experiència única de camaraderia, aventura i devoció.
Aquest viatge no només va consolidar la reputació de la Tuna com a ambaixadora cultural, sinó que també va reforçar els llaços entre Catalunya i Àustria a través de la fe i la música. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat a Mariazell continua sent un símbol d’aquesta unió i un recordatori de l’esperit d’aquells joves tunos que van portar la seva música i la seva fe per Europa.
Propòsit principal era lliurar una rèplica de la Mare de Déu de Montserrat al Santuari de Mariazell (Àustria), un acte simbòlic que va combinar peregrinació i cultura.
Problemes econòmics (van recaptar només 8.000 pessetes dels 20.000 necessaris per a la imatge), obstacles burocràtics amb passaports i condicions climàtiques extremes (neu i fred intens).
El viatge va ser cobert per mitjans espanyols i austríacs, com La Vanguardia, ABC i la ràdio nacional austríaca.